17 de desembre, 2010

Arc, passadís, diana

18 de setembre, 2010

Bicicleta cullera poma

16 de setembre, 2010

Es Grau


Sempre he pensat que m'agradaria un dia poder decidir de sortir al carrer amb un pinzell i un pot de pintura, i perdre una tarda repintant casa meva. Però nanai.


Sempre que miro un catàleg de l'Ikea busco aquest model de finestra. Però res.


He esperat que el senyor pugés a la bicicleta i marxés mar endins. Però no.


Tampoc.

15 de setembre, 2010

Es veu Mallorca des del teu costat, siguis on siguis, no se com t'ho fas


Amb 358 metracos, El Toro és la muntanya (per dir-li d'alguna manera) més alta de Menorca. Té el seu mirador, el seu pàrquing d'autocars, el seu senyor que dirigeix les maniòbres dels autocars, les seves màquines de begudes, la seva botiga de souvenirs i el seu santuari (amb la seva pròpia botiga de souvenirs). Aquesta última, gestionada per les seves iaies de botiga de souvenirs de santuari, que són el millor souvenir que hi pots trobar.




I una cançó en repeat al cotxe. De pujada, i de baixada.

14 de setembre, 2010

La Terra és plana (ho sap tothom)


Perdoneu, però algú ho havia de dir.

13 de setembre, 2010

Art pre pre pre pre colombí


Per admirar l'art renaixentista italià has de mirar amunt. Per admirar l'art de l'edat del bronze menorquí t'has de tirar per terre, has de portar avarques, i has d'esperar el teu torn.

06 de setembre, 2010

Tendido cero


–Treu això, fastigós!

Això ho cridava la meva iaia Olímpia des de la cuina, mentre el meu iaio Manel es posava a riure sense deixar de mirar la tele. Feien toros, i a ell li agradava veure'ls a vegades, i a ella no.

Que no t'agradi alguna cosa no vol dir que no entenguis que a algú altre sí.

I tot i que jo no pagaria mai un duro per ajudar a la causa torera, m'agrada que el fotògraf Toni Rodríguez (que, fixa't tu, és amic meu), fa uns anys, tingués la curiositat d'entrar a la vida dels alumnes de la escola de tauromàquia de Catalunya.





















26 d’agost, 2009

Wild thing


Ets una bèstia parda? ets un animalot que no es talla les ungles? tens unes dentotes que fan por? disfrutes empaitant al teu gat? T'atreveixes a fer el bèstia amb el Max?
Doncs apunta't aquesta peli a la pàgina d'octubre de la teva agenda.

Ah! i jo també sóc molt bèstia, mira: AAAAARRRGGGHHH!

15 de juliol, 2009

Pollipoesia


Un dia vaig descobrir d'on sortia la paraula spam, que resulta ser una mena d'embotit barat que es van inventar per donar de menjar a la tropa.

El mateix dia vaig descobrir que van ser els Monty Python els qui van començar a fer servir la paraula spam de la manera que la coneixem ara, tot i que aleshores ni hi havia mails, ni hi havia internet ni hi havia Viagra.



I un altre dia vaig rebre aquest mail, em va fer molta gràcia i em vaig prometre que si el tornava a rebre li faria un homenatge.

I ja posats, li faig també als Monty Python, que me'n fan bastant més, de gràcia.

***

Encargar en linea - cualidad del productor

100 % efecto.

Opinion de nuestros clientes:

Sexo es mas satisfactorio que nunca. El estres y la tension han desaparecido. Ella ya no se amarga, ya no me temo que tendre que denegar su peticion. Esto es una sensacion fisica estupenda despues de que sigue el sentimiento profundo.

Lo mejor de Vi es una confianza que puedes "volar en piloto automatico", llegar relajado y sin problemas hasta la esencia, que el miembro sigue mantenerse levantado incluso cuando se interrumpa (ninos golpean a la puerta del dormitorio, ladra el perro, se desliza su condon). Toma de Vi puede hacerse tambien un regalo grande a su pareja, en el caso de tomar Vi conscientemente. Solamente un consejo: no tiene que decir a ella que estas tomando Vi: autoapreciacion femenina es tan vulnerable como la nuestra propia.

Encargue hoy y olvide los desenganos, temor largo de la renuncia y situaciones dolorosas repetidas.

***

13 de juliol, 2009

Eugene Smith


Cap al 1950, la revista Life va enviar al jove fotògraf Eugene Smith a Espanya. La seva feina seria retratar la vida d'un poble d'Extremadura, Deleitosa, on la pobresa i la misèria contrastava de mala manera amb la vida dels qui comprarien aquell número de la revista, als Estats Units, en plena eufòria consumista.


El guiri Smith va passar un mes a Deleitosa i va ser l'atracció durant aquell mes, i del seu viatge en va sortir un reportatge que va agradar a mitges. Als habitants i al règim de Franco no els hi va fer gaire gràcia la pinta que tenia el seu poble passat per la càmera del fotògraf.

En canvi, hi va haver algú a qui sí va agradar el reportatge, un jove californià que es va enamorar d'una noia que apareixia a la foto de la vetlla del seu avi.


La història d'amor, tot i no tenir un final feliç (o sí, segons com es miri), la podeu veure aquí sota, o des d'aquí.

02 de juny, 2009

Que hi ha algú?

26 d’abril, 2009

Q3

Ara sembla que ens hem d'alegrar de que el Q3 es vingui a fabricar aquí, es veu que és un gran triomf, un gasto que compensarà fins i tot als que només vam trepitjar una autoescola el dia que buscavem un dentista i ens vam equivocar de porta.

La qüestió és que la indústria de l'automòbil és important i ens hem de posar seriosos quan parlem d'ella, tot i que, amb aquest vídeo, una es pregunta si veient els senyors amb mostatxo que saluden treient-se el barret, els ciclistes que pedalen (veig que igual de temeraris que els usuaris del Bicing) o els vianants que passegen despreocupats per un ampli Gran de Gràcia (Salmerón, al vídeo), de debò aquells qutresos ens han vingut a millorar la vida.

06 d’abril, 2009

Macagunla...


11 de febrer, 2009

Creacions Garcia

No se si l'actual conjuntura econòmica és un bon moment per pensar en canviar d'ofici. Potser només és una idea de bombero més, però és prou divertit fer de bombero.



17 de gener, 2009

Festa major del barri de Sant Antoni (Barcelona)

Té pebrots que un xurrero vengui Coca Cola light.





08 de gener, 2009

Dels Frankenstein de tota la vida


Cada casa és un món i cada família passa les sobretaules com li rota. Hi ha qui juga al dòmino, hi ha qui juga el bingo, hi ha qui juga al burro, hi ha qui s'ho mira mentre pela mandarines i hi ha qui es clapa al sofà davant del Saber y Ganar.

A casa, tenim per costum esquartenar-nos els uns als altres i després tornar-nos a muntar. Barrejats, que fa més gràcia.

I què? No ho feia també no se qui de Milwakee? No esquarteren estudiants a Bèlgica? (i després les enterren al jardí, amb la mandra que fa).

Hem de ser menys aquí? Ni hablar.